La present guia, elaborada per investigadors de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, és un rigorós i excel·lent instrument de transmissió i divulgació del coneixement històric del que va ser i del que va significar la repressió franquista per a les dones a partir de l’estudi de la província de València. La història i la memòria crítica són fonamentals en la lluita contra l’oblit i el silenci. I en aquest cas, són fonamentals també per a recuperar testimonis i transmetre l’experiència d’aquelles persones que van estar compromeses amb la legalitat republicana i que, com a conseqüència de la revolta militar franquista i del triomf de la dictadura, van patir presó, tortures, fam, malalties, misèria, exilis interns i exteriors, i en molts casos van ser executades.

Parlar de la repressió i de la resistència femenina a la dictadura franquista suposa situar les dones en el centre d’una problemàtica que té al mateix temps un caràcter polític i de gènere, atès que es tracta de la resistència a un règim que les va perseguir políticament i que les va sotmetre a una subordinació específica. Així és que pot afirmar-se que, de resultes de la doble exclusió que van sofrir les dones reprimides pel franquisme –com a roges i com a dones–, les experiències de la repressió i l’exili interior de les dones desafectes al règim implicaren l’aparició de formes específiques de cultura política femenina, vinculades a la resistència antifranquista.

 La història i la memòria femenina de la repressió són un element fonamental per a la recuperació de la memòria històrica sobre la qual ha d’actuar com a coneixement crític. També, per què no, la memòria dels sentiments, de la por i del silenci des dels quals van viure les dones antifranquistes una llarga postguerra en què el règim executà, empresonà o condemnà a l’exili interior milers d’espanyoles.

[Del Pròleg de la Guia]

>> Accés a la guia en valencià i castellà