Aquesta pàgina, que obri l'Arxiu de la Democràcia de la UA, té com a objectius recuperar la memòria, aprofundir i difondre el coneixement d'un dels exilis més oblidats, el dels republicans espanyols en les terres del nord d'Àfrica, des del final de la guerra civil, el març de 1939 a 1962, data de la independència d'Algèria, el país que llavors sota administració colonial francesa va rebre el major contingent de refugiats. Parlem de la vida i destinació d'uns 15.000 espanyols, la majoria homes, però també dones i xiquets, a vegades famílies senceres, que ho van deixar tot per a salvar i recompondre les seues vides.

La pàgina aspira a convertir-se en punt de trobada dels que hui són els descendents familiars d'aquells expatriats i dels investigadors d'una i una altra riba del Mediterrani. Les seues aportacions seran decisives per a a mitjà termini crear un centre de recursos i documentació dedicat a l'estudi d'aquest capítol de la nostra història. La ciutat d'Alacant, designada per la Generalitat Valenciana “Capital de la Memòria”, seria la seu d'aquest Centre, perquè no en va va ser el dramàtic escenari final de la guerra civil i de l'evacuació de milers de defensors de la República que van embarcar des del seu port a l'exili nord-africà (com ho van fer des d'altres ports llevantins) per a escapar de la repressió dels vencedors.

>> Font i continguts