Recordar no és, o no hauria de ser, un exercici exclusivament acadèmic. Als historiadors els correspon la investigació pacient, l’escrutini de les dades i la interpretació. I a la resta esforçar-nos per aprendre i no oblidar, perquè la memòria del nostre passat, almenys del més recent, ens garanteix un futur en igualtat i en llibertat.
A pesar dels tòpics, la història contemporània d’Espanya no és cap excepcionalitat en el context continental.

La violenta lluita entre l’absolutisme i el liberalisme i, finalment, l’arribada de la democràcia, de la mà de la Segona República, hi són processos comparables: «És el franquisme, a partir de 1945, que no fou derrotat –com diu Julián Casanova–, el que ens marca la gran diferència amb Europa».
Un règim feixista, semblant a l’alemany i a l’italià, que va haver de disfressar-se davant de les interferències – en paraules de Josep Fontana– quan fou sotmés a l’aïllament internacional de postguerra. La història podia haver sigut una altra. El sufragi universal masculí i femení, les conquestes socials, les llibertats individuals i la construcció d’un Estat plurinacional només van poder ser avortades sotmetent el poble a un terrible holocaust –seguint la terminologia emprada per Paul Preston.
El present treball és la suma de voluntats d’un bon grapat de veïns i veïnes de les nostres comarques, compromeses amb la reparació, la justícia, la veritat i la història de les víctimes de la barbàrie. Una modesta aportació que pretén ser una eina útil en mans dels docents i un crit de futur als ulls de l’alumnat.
Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina

>> Proposta didàctica

>> Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina